ENRIC VALOR: 31 ANYS I 11 MESOS AL MEU COSTAT

"–Però amagar-me jo, ha dit?
–És clar, fill meu; t’hauràs d’amagar i no tardarà
massa. Perquè t’has ficat en la cova dels
Vents. Ací descansen tots quan no bufen per
l’ample món. No passa nit que no en vinga un, o
dos, o tres… I tots tenen uns geniots que fan por."

El xiquet que va nàixer de peus. Enric Valor

El proper 22 d'agost Enric Valor hauria fet 100 anys, dels quals haguera passat 31 i 11 mesos al meu costat i no ho dic alegrement sinó perquè des de ben menuda els meus pares m'explicaven les rondalles, a l'escola les vam llegir quasi totes aprofitant l'adaptació de la desapareguda editorial "Gregal" (quina por la portada del I queixalets també!), de més major el vam conéixer en persona perquè vingué al CP Mediterrani per tal que els xiquets i xiquetes de Meliana li férem preguntes, encara el vaig vore, de molt vellet, en manifestacions portant la pancarta de la capçalera. A l'Associació Cultural del poble fa més de 10 anys vam fer lectures dramatitzades de 3 de les seues rondalles: El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador i El xiquet que va nàixer de peus. Encara recorde en les que va participar Loles!

I també recorde quan va morir, jo ja estava a la facultat i es van suspendre les classes, normal , vaig pensar, se'ns ha mort un homenot! Ma mare de tant en tant em recorda que va anar al soterrar amb els seus alumnes de l'IES Juan de Garay i com els va sorprendre tota la cerimònia, les voltes del taüt al claustre de la Universitat, xiquets d'escoles en valencià que portaven corones... crec que va ploure molt, el cel valencià plorava.

De més gran vaig llegir l'Ambició d'Aleix, reconec que sempre em quedaré amb les rondalles pel somriure i la màgia que em desperten encara hui en dia però em va agradar també la novel·la.

Ara, sempre que passem per algun indret nomenat per l'escriptor del barret m'acudeixen a la memòria les bones estones que he passat amb les seues lectures.

Fa pocs anys, quan pujàrem al Benicadell amb el grup de senderisme de Meliana, em vaig emportar el llibre per llegir allà al cim un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus on parla de la Cova Alta, on dormen els vents... i quina màgia la del Gegant del Romaní!

L'any passat quan passàrem per Castalla tornant de Guardamar:

- És el poble d'Enric Valor!- li vaig dir a Tamara- hem de rellegir les rondalles abans que se'ns obliden!

Tornarem a Castalla el dia 26 d'agost a celebrar el centenari del gran Valor amb els nostres amics de Vol de Núvol?

LES MEUES VACANCES (VI): PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida és la revista de l'Associació Cultural Macarella , jo habitualment sóc la responsable d'una secció que s'anomena La rateta digital i que tracta de recomanar programes de ràdio, televisió i pàgines web per no perdre's entre programes del cor i webs porno. Aquest número m'he buscat un col·laborador perquè vull engegar una nova secció El poalet de la ciència aprofitant que enguany és l'any internacional de la química i que sóc profe de física i química.

La pàgina estarà dividida en dues parts, un escrit sobre la ciència a la vida quotidiana o la història d'un fet científic i la segona part, una experiència senzilla per realitzar a casa. Què vos sembla?

A continuació teniu el text de la primera poalada de ciència de la revista Plaerdemavida!

TOT ÉS QUÍMICA!

Enguany se celebra a tot el món l'Any Internacional de la Química, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importància que aquesta ciència té en la nostra societat actual, promoure vocacions científiques entre la gent més jove i a més, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skłodowska (Marie Curie), s'aprofita també divulgar les seues aportacions a la ciència i al seu torn el de moltes altres dones científiques.

Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Física (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Química (1911) per la identificació, l'aïllament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements químics desconeguts fins aleshores).

El cas és que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secció "El poalet de la ciència" on es presentarà un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa.

No cal dir que tot el que ens envolta és química: els plàstics i les fibres tèxtils s'obtenen a partir del petroli a través de reaccions químiques, el nostre organisme obté energia gràcies a reaccions químiques, els cotxes funcionen gràcies a la combustió de la gasolina o el gasoil, les piles dónen energia fruit de reaccions químiques, les medicines són productes químics que s'obtenen als laboratoris farmacèutics... a més a més, la importància de la química hui en dia és enorme, té un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en això estan treballant moltíssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat està en les mans d'una munió de científics que dediquen els seus esforços a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenció de productes d'ús quotidià o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables...

I per què és important saber ciència? Perquè hi ha moltes decisions polítiques que ens afecten i estan relacionades amb la ciència. Què votaries si et preguntaren sobre la investigació en cèl·lules mare? En què et basaries? I si et pregunten per la ubicació d'un cementiri nuclear? Saber de ciència o tindre accès a la informació científica és poder decidir per un mateix.

LES MEUES VACANCES (V): DE CONCERT EN CONCERT

Ja he explicat altres vegades que m'encanta anar de concert, tan se val l'estil i la companyia, 'important és la música en directe. Enguany no he anat al Xàbia Jazz però abans de l'escapada als pirineus vaig anar al Fesfira d'Albaida i ho vaig donar tot escoltant a Orxata i La Raiz. Va estar genial sobretot perquè amb la genteta que anàrem és la bombaaaaa!

I esta nit a Burjassot a escoltar a Aspencat, un grup que des que han tret l'últim disc que no parem d'escoltar al cotxe... ens encanten, a vore com sonen en directe que ja fa temps que no els veiem!

Vinga, a ballar toquen!

LES MEUES VACANCES (IV): VIATGE AL PIRINEU

Barruera (Vall de Boí), Andorra, Poblet i Tarragona... ais, quines ganes que tinc de fresqueta, de paisatges naturals preciosos, pobles amb un encant especial, rius ben frescos...!

A més a més, recuperaré molts records de la meua infantesa, de les vacances familiars al pirineu, el carromato a tope, la vida al càmping, les caminades per la muntanya, les tempestes d'estiu al pirineu... crec que vaig a gaudir molt!

Ja escriuré alguna coseta quan tornem, farem fotos amb la càmera nova! ...

De moment, enganxe uns vídeos per fer-vos enveja!

LES MEUES VACANCES (III): PEL·LÍCULES EN VALENCIÀ

Les vacances van passant i seguisc fent cosetes que no havia fet en els últims mesos. Ahir vaig vore una pel·lícula que em vaig quedar amb ganes de vore als cinemes: El discurs del rei de Tom Hooper. Encara recorde quan Amparo em comentava que qui es mereixia l'òscar no era el que fa de rei sinó el que fa de metge mentre esperàvem al tren a l'estació de Sagunt.

En fi, que fins anit no la vam llogar del vídeoclub amb l'avantatge que suposa poder escoltar-la en valencià (ja sé que hauria de fer-ho en anglés però no tinc tant comprensió, l'any que ve vull anar a classes).

Em va agradar molt i a més ens va treure per uns instants de la consternació per l'atemptat a Noruega (atenció que ací els grupúsculs feixistes actuen amb total impunitat!) i la mort d'Amy Winehouse.

LES MEUES VACANCES (II): ADÉU CAMPS!

Hem fet un sopar improvisat per celebrar l'adéu del "poc honorable" Paco Camps, i mentre sopàvem hem enllaçat conceptes: dimissió del dia, dieta Dukan, Duncan Dhu... i de sobte ens hem posat a cantar a cor la tornada d'esta cançó.

Hui, 20 de juliol de 2011, ha dimitit F. Camps fent un discus digne d'un il·luminat, en la línia de tots els seus discursos. No penseu que aquesta cançó podia haver estat de fons? On anirà a parar aquest personatge? I la seua cort d'honor (més de "100 gaviotas" al seu servei)?

Estic contenta però cal continuar en guàrdia, els substituts sempre poden ser pitjors (no oblidem que Camps va substituir Zaplana).

LES MEUES VACANCES: RECUPEREM EL PLAER DE LA LECTURA!

Una de les coses males que té estudiar opos és que et passes la vida llegint apunts i temes però no tens temps a llegir pel plaer de llegir.

A mi, que m'agrada sempre tindre alguna novel·la entre mans, se'm fa molt dur no tindre energies per dedicar-li una estoneta a la lectura.

Així és que el mateix dia que vaig acabar els exàmens vaig començar aquest llibre "Subsòl" d'Unai Siset, en realitat està escrit per diversos escriptors i és un exercici d'ecriptura molt original. El llibre són les històries de les persones que apareixen a una foto d'un fotògraf famós feta l'any 1979 al metro de París.

Són unes històries intrigants, m'ha agradat molt sobretot com lliga les diferents històries i d'entre elles em quede amb l'arquitecta de Riola i Aude, l'última dona que apareix al llibre.

És curt així és que en pocs dies l'acabes, vos el recomane i si no voleu comprar-lo vos el puc deixar prestat.

Aprofite aquesta entrada per recomanar el Club de Lectura de l'Associació Cultural Macarella. A la primera sessió no vaig poder anar però se n'està preparant una altra per a setembre. Ara estem en la fase tria de llibre.

Una abraçada i bones vacances...