Dissabte 3 de setembre vam dinar tota la família a la Barraca de Montoliu (Meliana) per celebrar que,per fi, havia aprovat les oposicions. Va ser un dia preciós, primer a casa les salutacions, el refresquet, els besets i la foto de família (només faltava Sara, et trbàrem a faltar), després al restaurant a compartir dinar i conversa, per acabar amb versets i cançons i un passeig en carro.
Gràcies per vindre, vos estime molt!
Estem ací reunits
en plena horta de València
en restaurant d'excel·lència
Santolàries i Antolins.
Què fem ací tots juntets?
Preguntava ell o ella,
ens ha convidat Rosella
a que un èxit celebrem.
Ha tret plaça aquesta volta
en un institut secundari,
ha lliutat com un gudari
la seua saviesa és molta.
Rosella, eres un tresor,
ens acarones i ajuntes
sempre al col·lectiu t'apuntes
sabuda i tendra de cor.
Et donem l'enhorabona
ara, a ensenyar al jovent
amb tranquil·litat i seny
com a mestra i com a dona.
Roser Santolària
1 comentari:
M'encanta el final del poema...
la pròxima cel·lebració la poetitzarem no amb versos d'art menor sinó amb alexandrins èpics... Perquè xiquetes nosaltres podem...
Publica un comentari a l'entrada