Aquesta cançó sempre m'ha posat la pell de gallina i en moltes ocasions alguna llagrimeta em cau per la galta.
No sé si per la profunditat de la lletra o per la veu del gran Labordeta, una veu espiritual, sàvia.
Hui ens has deixat però, no estic preocupada perquè tindrem els teus pensaments, les teues cançons, els teus poemes, les teues excursions per les espanyes, les teues intervencions al Congrés dels diputats per revisitar-te de tant en tant.
Per reviure-ho quan se'ns oblide què vol dir compromés, quan perdem de vista el sentit de la paraula coherència, quan ens entren ganes d'abandonar la barca, quan necessitem exemples de persones íntegres, de persones exemplars per mirar-nos a l'espill i analitzar-nos com som nosaltres.
Gràcies, Labordeta, no ens has deixats sols!
1 comentari:
Rosella, gràcies, coincidisc totalment amb el que dius, en el meu blog jo també li vaig dedicar una entrada.
Publica un comentari a l'entrada