Amb la À

Fa una setmana exactament es va celebrar el 7é Congrés del Bloc. Jo n'era la presidenta de la Comissió Organitzadora i d'ençà que vaig ser nomenada, fa quatre mesos i mig, em vaig proposar que, per garantir-ne la imparcialitat,  no assistiria a cap acte públic ni manifestaria la meua adhesió envers cap candidatura. Ho vaig mantindre fins al final i he de dir que n'estic ben orgullosa.

Ara, que ja ha passat tot, m'agradaria escriure allò que haguera escrit si no haguera tingut la responsabilitat de presidir la COC.

Abans que res, convé explicar que molts mesos abans que Àgueda donara el pas de presentar-se com a candidata a la secretaria general del nostre partit jo ja en els meus cercles íntims comentava que era la persona més addient per al càrrec. Motius polítics no me'n faltava cap: el seu treball com a secretària d'organització l'havia ajudat a conéixer bé el Bloc, participar a les negociacions tant dins Compromís i darrerament amb altres formacions polítiques la feia coneixedora de totes les fortaleses i febleses del nostre partit.  La feia coneixedora de com de difícil és governar un vaixell que ha navegat sempre contra corrent, sempre en la precarietat gràcies a milers de persones cabudes però acostumades a anar a la seua. La feia coneixedora que ara que estem surfejant l'onada més gran de les nostres vides i que ho estem fent amb excel·lència de portes a fora també ens fa pensar més en com funciona la nostra casa i la casa comuna (Compromís) de portes cap a dins i sovint ens decepciona. La feia coneixedora que ara som com un cavall desbocat, que volem que tots els somnis tants anys amagats als armaris es facen realitat ara mateix, que se'ns fa difícil cultivar la paciència i perseverar en el treball diari per aconseguir-los.

Si, Àgueda, tot això ho has aprés en estos anys i crec que t'ha fet molt de bé viure'ls al costat d'Enric. Un polític enorme, que passats els anys crec que encara valorarem més. Una persona pragmàtica i aparentment tranquil·la. Un home que veu més enllà quan els militants de base ens ofusquem, una persona que sobreviu a pressions enormes per oferir-nos en el moment més crític solucions que a la llarga ens ajuden a avançar. Segurament, has tingut a molta més gent al voltant però qui pujava a donar la cara en nom de l'Executiva als Consells Nacionals heu estat fonamentalment vosaltres, Enric i tu, i mira que n'heu rebut de galtades injustament.

Àgueda, no t'he dit massa vegades que t'estic molt agraïda, no solament per mantindre el somriure quan a molts de nosaltres ens queien llàgrimes sinó perquè també m'has atés amb una paciència infinita quan t'he cridat per telèfon o t'he enviat whatsapps molesta per alguna cosa. Gràcies, de veritat.

Vull dir-te que en estos últims mesos he comprovat que tens una altra característica imprescindible per afrontar els reptes que tenim des de fa "segles": implantació a comarques castellanoparlants de l'interior, grans ciutats de migjorn, reforç de la part orgànica del Bloc a totes les comarques par garantir l'èxit a les institucions, etc. Eixa característica és l'absència tota de peresa per anar allà on et reclamen, per dedicar hores i hores al partit i per saber gaudir de la faena.

Però aquestes 2 característiques, el coneixement profund de l'organització i la manca de peresa, sé que les tenen altres dirigents del nostre partit. Tu, a més, tens una altra cosa que et fa especial i és que li poses emoció a tot allò que fas. 

En estos temps de modernitat líquida, en que tot, també els partits viuen modes efímeres seguides de sotragades fortes, crec que allò que manté la fidelitat a un projecte per part dels votants/militants no és només la ideologia sinó també la capacitat dels líders i lideresses d'emocionar-vos i emocionar, d'arribar al cor. I això tu també ho tens Àgueda. Jo ho havia viscut en les distàncies curtes però diumenge passat vaig flipar quan et dirigies a més d'un miler de persones. No només pel que deies sinó també per com ho deies. Ho vaig notar jo però també tota una experta en emocionar-se i emocionar, ma mare.

Confie en tu.  Sé que ho faràs molt bé i el partit ho notarà. I saps que jo estaré al teu costat per al que necessites. Faltaria més, si sóc la fundadora de la corrent més moderna del BLOC: L'ARROMANGUISME*.

Des d'un poblet de l'Horta Nord que encara no has tingut el gust de visitar...una abraçada ben forta i a per totes valenta!

Rosella

* L'arromanguisme va nàixer dins meu com a reacció a la derrota més estrepitosa del BLOC allà per l'any 2008. Si voleu saber-no més cliqueu ací.

Cantabria i Bilbo, frescoreta entre amigues!

Enguany hem fet una escapada a Cantabria, com l'economia no era massa bona (hem gastat molt estos tres anys a Torrevieja) hem tirat d'amigues per buscar allotjament.

L'opció no podia haver segut millor, perquè si alguna cosa tenen les amistats és que et cuiden i et fan sentir millor que a casa.

La primera estació era Santander on plantaríem el nostre campament base uns dies però abans d'arribar férme una parada tècnica a la calle laurel de Logroño a dinar... un plaer per als sentits fer-nos unes tapetes bones regades vi del bo.


D'allí a casa d'Esther (compi del MCEP de Cantabria) i Luna a Santander, a berenar orxata i fartons de la nostra terreta i a passejar pel passeig marítim de la ciutat. En arribar a casa sopar un bon formatge pasiego i a xarrar del planing turístic que portàvem.

Diluns havíem pensat anar als Picos d'Europa i la veritat és que fou una excursió llarga però preciosa... quins paisatges més diferents als nostres i quina frescoreta allà dalt del telefèric de Fuente dé. La llàstima és que no deixaren pujar a Truc i no tinguera temps de baixar a peu.

I per la nit a visitar a Katxi, un altre amic del MCEP, director de l'escola Verdemar, i un altres dels que tenen pardalets preciosos al cap i que entre les mil coses que ha fet este estiu és una caseta de fusta per als xiquets i xiquetes de 2 anys de l'escola.. Viu a un paradís, a 5 minuts d'una cala preciosa (la cala del madero) i envoltat de prats.

L'endemà, a dinar al Bar Cazurro on treballa Keka, situat a la vora del penyasegat de la platja d'Arnía.  Què ve hem dinat amb Ana i Tatyana (dos companyes més del MCEP) i després a visitar la meravellosa cova de "El Soplao". Jo ja l'havia vista i sabia que a Tamara li anava a encantar.

I per acabar la trilogia mecepera, visita a la casa de camp de Paz al poble de Carriazo, a la platja preciosíssima de Langre, unes rabes, a fer el boig amb Luna al matalàs elàstic i un banyet a Galizano.
I de vesprada cervesetes amb Enrique i Marina!

I els últims dies turístic als pobles típics San Vicente de la Barquera, Comillas i Santillana del Mar. No hem pogut entrar a la NeoCova d'Altamira perquè Cantabria estava a tope i calia reservar per no esperar-nos hores i hores.

I l'últim dia a Puente Viesgo a vore la vida pasiega i les coves del Castillo i Las Monedas (també estaven a tope i tampoc puguérem entrar) i damunt a truc se li van enganxar 2 caperres i vamcanviar la visita a les cabanes i pobles pasiegos per una visita a casa del veterinari que després de forcejar cadascuna de nosaltres un poquet no ens va cobrar perquè se li havia quedat una pateta dins de la parpella i era impossible de treure.

I per les nits a barets xulos amb concert Country amb Eduardo Noriega de convidat i tot. Què què!!!???


Mil gràcies per tot Esther, encara estem menjant deliciosos "quesucos cántabros" i se'ns fa la boca aigua.

D'allí, camí de Bilbo a casa Goiuri amb paradeta a Santoña a per anxoves de qualitat suprema. Dinar tardet, vore el txupinazo de l'Aste Nagusia a la tele i cap al centre (ens va pillar el diluvi universal a la Plaza Nueva) a vore punxar a la Dj Go Freak.






I l'endemà de Gegants i cabuts, Txosnas, baile de la Era i trobada casual amb Aloña i els xiquets. Quina alegria més gran: June i Urko estan preciosos! I després de dinar migdiada i de festuki a la zona de Txosnas.


L'aste Nagusia de Bilbo mola moltíssim i quins records més dolços de l'anterior vegada que vaig anar on vaig viureles nits a tope amb la gent de Txomin Barullo i de Mamiki.

Tornarem perquè ens hem deixat coses per vore (a propòsit), perquè ens agrada el nord i perquè tenim amigues estupendes!


De tornada hem parat a Saragossa a dinar i després a Terol a comprar un poc de pernilet per sopar, l averitat és que la història del depenent de la tenda de productes típics de Terol és per a escriure una entrada a part. Només li faltava cantar-li una jota a cada client!

Txosna de Txomin 2015

Estrene Videoblog, tu li pots donar vida!

Pots vore els vídeos clicant al següent enllaç: www.rosella.compromis.net però recorda que sou els i les visitants les que li doneu vida amb els vostres comentaris.

Què et sembla? A què esperes per deixar el teu comentari?

Compromís eres tu i tens una cita el 20/02/2015

Hola!

Sóc Rosella i t'escric aquesta carta per convidar-te a la trobada que farem el divendres que ve (20 de febrer) a les 18:30h en el despatxet de Compromís de l'ajuntament.

Si véns, serà perquè sents que els valors de Compromís et representen, perquè estimes el valencià i la nostra cultura, perquè l'horta forma part del teu passat i present i vols que siga futur, perquè t'indignes amb la corrupció i amb les retallades en serveis públics, perquè et revolta la injustícia i la patiment però t'emociona la solidaritat i el compromís cívic de tantes i tantes persones. Sobretot, m'agradaria que vingueres perquè sé que creus que en política com a motor del canvi social que necessitem i que només la societat activa i organitzada pot provocar un canvi en la forma de fer política fins ara.

És per tot això que diem que Compromís eres tu, perquè aquest projecte som nosaltres, persones amb cara i ulls, del poble, com tu.

Vine a la reunioneta del divendres, Compromís no tenim diners per fer grans campanyes però tenim persones i il·lusió. Et tenim a tu, que segur que pots aportar alguna bona idea (saps d'economia, de comerç local, d'educació, de sanitat...), tens alguna habilitat que pots posar al servei del projecte (saps fer vídeos o maquetar revistes, t'agrada fer fotos, cantar, ballar, escriure...) i el que segur tens és energia i un preciós somriure per compartir.

Vinga, no et quedes a casa, vine a fer comboi amb Compromís!

Divendres 20 de febrer

18:30h Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell 

Un nou compromís, una nova responsabilitat!

Ahir vam tindre assemblea del col·lectiu de Compromís del meu poble en la que les meues companyes i algun company van triar-me com a candidata a l'alcaldia per a les eleccions de 2015.

Per una banda és un repte personal molt important que ho confese, de vegades, em fa vertigen però de seguida se m'oblida perquè crec que compte amb un equip de treball meravellós i que, espere, s'anirà ampliant en els propers mesos. 

Sóc una persona que creu fermament en el treball en equip, en que no hi ha res millor que compartir el debat, la reflexió i l'acció per portar a terme les nostres iniciatives. I és això el que ens fa grans. 

És cert, que a partir d'ara seré una de les cares més visibles del col·lectiu i això no em fa por perquè no va a canviar en res la meua vida. Seguiré anant a treballar a l'institut cada dia, assistint a manifestacions per reivindicar tot allò que considere just i necessari i continuaré gaudint de les associacions en les que participe (Brama, Coral i Macarella) i de les activitats d'aquelles en les que no participe però en les que m'ho passe d'allò més bé (teatre, banda, rondalla...) i continuaré passejant per l'horta del meu poble i enamorant-me d'ella cada dia. Quina sort tenim de viure a Bonrepòs i Mirambell!

I políticament quin és el meu Compromís ( i el de tot el col·lectiu)?

Doncs, si el veïnat aposta per nosaltres per governar l'ajuntament, el primer que farem serà obrir les finestres i les portes de l'ajuntament de bat a bat. No solament perquè es ventile l'edifici, que falta li fa després de tants anys tancat a "cal y canto", ni tampoc per a que els veïns i veïnes s'asomen per vore tot el que allí es discuteix i es decideix sinó perquè la ciutadania entre i participe de tot. Més avant anirem concretant propostes de transparència i participació ciutadana, també inclourem per suposat les que ens faces arribar tu, però d'entrada aplicarem les propostes que hem fet als plenaris i el PP ha rebutjat amb excuses absurdes: els vídeos i les actes dels plenaris a la web.

I què més, doncs posar en valor allò que fa de Bonrepòs i Mirambell un poble privilegiat per a viure: la tranquil·litat massa sovint pertorbada per un trànsit excessiu per dins del poble, el clima perfecte per apostar per les energies renovables, l'orografia i el paisatge ideal per promoure l'ús de la bicicleta i el passeig, les associacions del poble que afavoreixen el treball en equip, la creació i l'estima per la cultura i l'esport, el veïnat com a base de la solidaritat amb les persones més necessitades, la proximitat a València amb tot el que ens pot aportar la ciutat i sobretot una terra que produeix aliments d'una qualitat excel·lent... 

Està clar que tenim molt de treball per davant però també tenim moltes ganes, jo la primera, de passar de l'oposició a la gestió de les nostres (i teues) propostes. D'entrada, et demane que si tu també tens un compromís et sumes al nostre equip, cal que totes les persones compromeses del poble feu un pas avant i vos impliqueu, perquè el futur depén del que fem hui i com deia Fuster: "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"

Gràcies companys i companyes del col·lectiu per confiar en mi, sé que tinc a les mans un gran repte però estic convençuda que si ens arromanguem totes i tots i eixim al carrer amb un somriure a la cara, el nostre treball serà recompensat.

T'apuntes al repte? Escriu-nos a bimbloc@gmail.com

Si hi ha alternatives, per què no canvies?

Estimat veí/estimada veïna:

T’escric aquesta carta per reflexionar amb tu en veu alta.

Segurament et passa com a mi, que sents una indignació enorme cada vegada que un polític que ha ocupat càrrecs a l’administració pública, es recol·loca a empreses que ha afavorit durant l’època de ministre i ho fa amb un sou vitalici i/o milionari. Segurament t’entra fins i tot fàstic, com em passa a mi, quan veig que li tallen la llum a una persona treballadora que per circumstàncies de la vida ha perdut la faena i no té diners per pagar la factura mentre les empreses de l’oligopoli elèctric tanquen els exercicis amb beneficis més i més grans.

Segurament, la desesperació et fa tirar foc per la boca, signar peticions per internet per a que s’acaben aquestes pràctiques o fins i tot, ixes sempre que pots al carrer a protestar. Però es pot fer alguna cosa més? Jo crec que sí, que la ciutadania allí on tenim realment el poder és a les urnes i a les butxaques. A les urnes perquè cada cert temps tenim ocasió de triar quines persones i quins projectes polítics volem que ens representen a les institucions. I no, no tots són iguals, hi ha moltes persones honrades que dediquen moltes energies que podrien dedicar a altres menesters a servir a la ciutadania i estan més que preparats per proposar polítiques que pensen en el benestar ciutadà i no en l’enriquiment d’uns pocs.

I a les butxaques perquè la decisió d’on poses els teus diners és més important del que no et penses. No és el mateix pagar la llum a iberdrola que triar una cooperativa energètica sense ànim de lucre i que aposta per les energies renovables. Perquè iberdrola pressiona el govern perquè no es facen auditories energètiques, pressiona al govern perquè la factura de la llum puge sense cap més motiu que l’augment de beneficis, pressiona al govern perquè es talle la llum als consumidors sense buscar alternatives per evitar la pobresa energètica, pressiona perquè no s’aposte per l’autoconsum i les energies renovables.

I front aquest pràctiques de capitalisme ferotge què? Doncs tenim molta sort perquè hi ha persones que s’organitzen i aposten per fer tot el contrari, per crear cooperatives que impulsen projectes de generació d’energia de fonts renovables, que aposten perquè els associats i associades siguen qui decidisquen cada pas que fa la cooperativa, perquè decideixen que no hi haja repartiment de beneficis sinó reinversió, perquè consideren fonamental que el client tinga tota la informació i l’assessorament possible per millorar l’eficiència energètica a les nostres llars, xicotetes empreses i comunitats de veïns.

I ací arribem al  punt clau de la qüestió, on vols que estiguen els teus diners? Quina és la teua aposta? Quin és el teu projecte de vida? Si hi ha alternatives que s’ajusten al teu projecte de vida, per què no et canvies?

Jo aposte per després d’indignar-me, caminar, per això des de fa quasi dos anys sóc la sòcia 4870 de Som Energia i, a més, tinc el plaer de presentar la propera activitat de Compromís per Bonrepòs i Mirambell, on intervindran Maribel i Andrés, coordinadors del grup territorial de València.

A Som Energia ja en som més de 16.500, t’apuntes?

Som energia, compromís i acció!

No hi ha res més útil personalment que ser coherent amb la teua forma d'entendre el món, i no hi ha més necessari socialment que arromangar-se col·lectivament per fer de les nostres utopies realitats palpables!

El cap de setmana passat vaig assistir a l'escola d'estiu de Som Energia, només vaig faltar a la xarrada inaugural del divendres impartida per un dels treballadors de comunicació de Greenpeace Energy titolada "Power to gas, l'experiència alemanya"(m'han dit que fou molt interessant).

El dissabte de bon matí, vaig pujar a la moto i vaig fer cap a l'Hotel Olímpia d'Alboraia on més de 200 persones compromeses de tot l'estat reflexionaven sobre diferents temes relacionats amb les energies renovables, l'eficiència energètica i el cooperativisme.

Les xarrades del matí es repartien en 2 espais, jo vaig anar a l'Espai 2. Primerament vaig assistir a la conferència sobre l'empresa que envia els informes d'eficiència energètica als clients de Som Energia des de fa un any Effipeople. Malgrat que la utilitat ha estat demostrada i que els responsables de l'empresa han oferit el servei (baratíssim per cert) a totes les comercialitzadores d'energia de l'estat espanyol, grans i menudes. Cap ni una ha estat interessada (exceptuant Som Energia) en adquirir aquest producte que facilita l'estalvi energètic als usuaris i per tant, i sembla que eixe és el problema, els ajuda també a reduir la factura. Una pena que aquesta empresa haja de tancar, les idees revolucionàries i compromeses amb la ciutadania i el planeta sovint no reben el recolzament que mereixen. Espere que si no eixa empresa, la seua hereva seguisca ajudant les persones sòcies i clients de la nostra cooperativa a millorar la nostra eficiència energètica. De les nostres accions concretes en depén el futur del planeta i poc sovint ho tenim en compte. Ens vam quedar un poquet xafats però una persona del públic ja li va estendre la mà a Emilio Bravo per col·laborar amb futurs projectes.

La segona xarrada em va deixar amb la boca oberta "Rubí Brilla, l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables a la ciutat de Rubí". En un moment estàvem parlant de fotolineres per als vehicles elèctrics municipals, convenis entre ajuntament i empreses amb alumnes de la UPC per millorar l'eficiència energètica a la indústria i a les dependències municipals, el projecte 50/50 amb les escoles, segells d'empremta ecològica per als comerços locals, monitorització d'edificis municipals, clàusules per a les licitacions municipals... Impressionant el treball realitzat a la ciutat i l'optimisme dels resultats, de les ganes de continuar, de compartir experiències amb altres ajuntaments, ... I jo sense parar de pensar en el meu poble, en què podríem començar a fer de tot açò si governàrem la gent de Compromís l'ajuntament de Bonrepòs i Mirambell. El primer que faríem seria telefonar al magnífic Àngel Ruiz perquè ens explicara per on començar, però seria tan motivador!!!!

A continuació, Estratègies de comunicació a Greenpeace Energy Alemanya, per començar calia distingir entre GreenPeace, associació ecologista caracteritzada per l'activisme i les accions espectaculars, i Greenpeace Energy, una cooperativa comercialitzadora i productura d'energies renovables que va sorgir en una assemblea de Greenpeace Alemanya l'any 1999 per garantir la coherència entre activisme i consum energètic. D'entrada i pel simple fet que el ponent parlava en anglés i jo ho entenia tot, ja hem va motivar a seguir parant l'orella. Ostres, l'escola d'estiu de Som m'ajudava a millorar el meu anglés i tot! Bromes a banda, molt interessant com amb només 2 persones treballant al departament de comunicació havien aconseguit un gran impacte mediàtic en les seues campanyes: una per desemmascarar les declaracions falses d'un ministre del govern, l'altra per a la inauguració d'una planta eòlica, etc. Moltíssimes intervencions del públic comparant les dues cooperatives, nombre de socis i de clients, treballadors i voluntaris, estudis independents encarregats a experts d'universitat.

Per acabar el matí, l'experiència dels col·lectius locals/territorials que han aconseguit els primers contractes de llum amb ajuntaments: Villava i Sant Celoni amb representants dels col·lectius de Som Energia Nafarroa i de Sant Celoni. Aquesta xarrada tenia una part tècnica, quins serveis pot oferir Som Energia als ajuntaments i quines són les condicions i per una altra part la vessant més vivencial, l'experiència de les negociacions amb regidors/es, el paper dels tècnics dels ajuntaments, la lentitud de tot el procés, els problemes legals i possibles solucions... Per part del públic, moltíssimes preguntes i un interés enorme per començar contactes amb ajuntaments del nostre entorn.

De vesprada, amb el dinar encara a la gola, vaig assistir a la xarrada sobre la tarifa 3.0, la que contracten escoles, xicotetes empreses i comunitats de veïns/es amb ascensor. Per a mi, una de les xarrades de les que més he aprés a nivell tècnic. Tenint present que abans de la xarrada no tenia ni idea dels sistema de tarifes, vaig eixir sabent com funciona un maxímetre i com es pot reduir la factura elèctrica d'aquests col·lectius només canviant xicotets hàbits. Una altra cosa que vaig eixir pensant d'aquesta xarrada és, com d'important és que Som Energia siga una cooperativa sense ànim de lucre amb consciència mediambiental. Si tens aquesta tarifa contractada amb l'oligopoli no dubtes a posar-te en contacte amb els tècnics de Som, t'assessoraran per ajustar la potència que necessites contractar, et faran recomanacions per baixar el consum i segur que t'arrepentixes de no haver fet el salt abans.

I per continuar la vesprada formativa, debat sobre el Power Share, que més o menys seria apostar micromecenatge per construir plantes de producció d'energies renovables ara que les lleis estan tan en contra i la poca viabilitat econòmica desestimula totalment la nova construcció. Consistiria en poques paraules, en que socis (o clients) invertiren estalvis per fer realitat noves plantes i el sistema seria comprar l'energia de 20 anys per avançat enlloc d'obtindre rendibilitat econòmica. Jo només vaig participar en el debat per grups i en la posada en comú. El nostre grup enlloc de centrar-se en les qüestions proposades vam estar debatent sobre normalitzar el preu de l'energia comprada per avançat per tal de no afavorir la competència o la picaresca i que quedaren projectes sense construir per no ser tan rentables com altres, per la zona d'ubicació, per l'energia que produeixen, etc. A la posada en comú ho vam posar damunt de la taula per al seu estudi. La veritat és que vaig flipar amb el nivell de compromís i d'altruisme dels meus companys i companyes de cooperativa.  En estos temps que corren on allò que prima és el benefici econòmic, una colla de més de 200 persones aposten per fer realitat projectes no rendibles econòmicament (amb les lleis actuals) perquè si que ho són mediambientalment i socialment. Exemple a seguir!

L'última de les activitats de la vesprada a la que vaig assistir fou una posada en comú sobre com elaborar un pla de comunicació a Som Energia. Un dels desenvolupadors de la nova web de la cooperativa ens va mostrar totes les possibilitats, moltíssimes més que en l'antiga pàgina i després vam estar parlant sobre la importància que té el que volem transmetre per tal d'abordar com ho volem fer. La veritat és que de totes les activitats potser aquesta és la que menys em va aportar perquè no tenia informació suficient del que s'havia fet anteriorment i perquè l'objectiu sembla que era només recollir idees i per tant no es va arribar a cap acord concret a banda de demanar al Consell Rector informació precisa dels objectius que podem marcar-nos a curt i mitjà termini (socis/clients).

Amb el cap com un bombo però amb la pena de no quedar-me a les activitats socials (elaboració de pancartes per al People's Climate Mobilisation, sopar, orxateta, etc.) me'n vaig anar a casa a descansar.

L'endemà vaig anar a tot, perquè ja no calia triar i la veritat és dir que fou enriquidor és quedar-se molt curt. D'entrada la intervenció d'un company d'un grup d'estudis sobre energies a nivell global de  Nafarroa (tinc pendent escriure ací el nom exacte tant del grup com del ponent). Vaig flipar amb el nivell de concreció de la seua presentació, amb l'excel·lent capacitat de síntesi del ponent, amb la informació sobre els diferents estudis sobre la Taxa de Retorn Energètic de les diferents energies renovables, sobre el qüestionament de la capacitat de substituir els combustibles fòssils amb renovable, sobre la necessitat de reduir moltíssim el consum energètic a nivell global, sobre el pic oil i el puff dels biocombustibles i la idea de no caure en el mateix error. Espere que pengen aquesta ponència a la plataforma prompte perquè realment fou molt interessant. Després dos representants de Fiare i Coop57 per explicar-nos breument els seus criteris de concessió de préstecs, també es pot aprendre molt de la seua experiència. I una idea al cap: el cooperativisme no és només una forma de resistència, és una forma de construir una societat millor tant a nivell social com mediambiental.

I després una dinàmica boníssima de Javier Zardoya de Som Energia-Energia Gara sobre criteris de sostenibiliat per a Som Energia (implicació en l'avaluació de generació i acords amb proveïdors de productes i serveis). Unir reflexió amb bon humor és de ser un autèntic crack!

Per tancar les conferències una taula rodona moderada per un company de Madrid amb les més importants associacions ecologistes a nivell estatal amb la voluntat de teixir sinèrgies. Estaven presents: Amigos de la tierra, Greenpeace España, Ecologistas en acción , Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Seo-BirdLife, WWF España i la  Xarxa per la sobirania energètica. Interessant escoltar experiències encara que un poquet repetitiu. M'agradà molt la intervenció de David Howel, de Seo Bird-Life. A banda d'això i de la voluntat de cooperar i de buscar els punts de confluència per dissenyar estratègies o accions conjuntament, el temps no donà per a més.

Per desgràcia no em vaig poder quedar a l'acció de cloenda (foto de capçalera d'aquesta entrada) per obligacions familiars però no puc només que donar les gràcies tant a l'organització com als ponents de les diferents xarrades perquè crec ha estat molt però molt bé. Cosetes a aportar: una excursioneta per la zona on es celebrava l'escola d'estiu el divendres abans de sopar i una associació ecologista del territori on se celebra l'escola d'estiu com Acció Ecologista Agró o alguna altra de les moltes que hi ha, a la taula rodona final.

Per cert, si has arribat fins ací i encara no eres soci/sòcia de Som Energia, a què esperes?